El curs acadèmic 1997-1998 es va introduir a la Universitat la targeta universitària en format de targeta intel·ligent (en anglès, smartcard) amb un xip que permetia identificar electrònicament el seu titular. Aquesta targeta va substituir  el carnet universitari de cartró, el qual sols acreditava el seu titular com a membre de la comunitat universitària, i es va entregar als membres dels col·lectius Alumnat, PAS (Personal d’Administració i Serveis) i PDI (Personal Docent i Investigador).

Aquesta targeta universitària fou la llavor tecnològica que va permetre implantar a la Universitat nous serveis basats en la identificació electrònica de l’usuari a través del xip de la targeta. En són alguns exemples: l’aplicació d’automatrícula, l’accés als ordinadors de les aules informàtiques i del PAS, la impressió des de les aules informàtiques a les copisteries del Campus, el control horari del PAS, el control d’accés físic a certs espais de la Universitat, etc.

Des d’aleshores, la tecnologia de les targetes intel·ligents ha evolucionat de tal manera que millora la seva seguretat i permet implantar nous serveis a la Universitat com, per exemple, la signatura electrònica basada en certificats digitals de persona. Per altra banda, les necessitats de la Universitat també han canviat, motivades, en part, per l’aprovació definitiva, el 20 de juny de 2007, pel congrés dels diputats del “Proyecto de Ley de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos”, on es reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les Administracions Públiques per mitjans electrònics.

L’actual targeta universitària representa una limitació a l’hora d’implantar nous serveis i millorar els actuals i, per tant, és necessària la seva substitució. És per aquest motiu que el Centre de Tecnologies de la Informació de la UIB, des de final del 2007, treballa en el projecte de la implantació a la UIB de la nova targeta universitària.